#PRACTICASDELOINVISIBLE
2021
COMPOSICIÓN INSTANTÁNEA
duración, lugar y equipo varia según contexto
También funcina como taller/laboratorio de públicos
#practicasdeloinvisible és un contenidor de pràctiques de composició instantània sorgides del procés de creació de Silver Ballad.
#practicasdeloinvisible són un laboratori de creació i són també aquell espai de llibertat compartit
amb altres creadores, amigues, artistes, dones inspiradores. Les pràctiques són tot allò que aflora en aquestes trobades entre coreògrafes, ballarines, escriptores, creadores audiovisuals, teòriques de
la dansa. Són el fruit de les accions i reflexions compartides sobre la invisibilitat de la dona, la conseqüència de posar-hi el cap i el pensament, però sobretot de posarhi el cos i situar-lo com a nucli central.
#practicasdeloinvisible són finalment un marc d’exhibició, un espai de trobada amb el públic, una peça mudable, versàtil, dinàmica, basada en la composició instantània i els impulsos creatius.
#practicasdeloinvisible és un subprojecte, independent, que té vida pròpia i que va en paral.lel al procés de creació de Silver Ballad.
FITXA ARTÍSTICA
Dirección: Laura Alcalà i Emma Riba (LaSúbita)
Colaboradoras:
Blanca Tolsà, Milagros Garcia, Arantza López, Sarah Anglada, Joana Serra, Patricia Hastewell, Clàudia Barberà, Carolina Martínez ...
Creación musical: Aurora Bauzà
Producción: Pere Vilarrubla, LaSúbita (con la colaboración de ElClimaMola)
Distribució: Fani Benages
FANZINE
Una producción de LaSúbita
Con el apoyo de:
projecte Aliansat (SaT Teatre i Fabra i Coats), Sismògraf d'Olot, Estruch de Sabadell, La Cité des Arts de la Rue de Marsella, TanzHaus Zürich, Centre Cívic Barceloneta, Centre Cívic El Sortidor, Teatre La Gorga de Palamós, Ateneu de Celrà, Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella.
#practicasdeloinvisible —com a espai de trobada carnal i de pensament entorn l'invisible— ens desperta la necessitat de parlar des del cos i fer matèria el rastre que s’acumula i se’n desprèn del mateix. D'aquí neix aquest fanzine: un que relata aquesta trobada a partir d’imatges i textos variats.
La Clàudia Barberà posa el seu cos per a generar gràficament aquest fanzine, des de la relatoria. Perquè relatar és observar, destriar, ordenar. És explicar una història, deixar escrit, dibuixat, gravat tot allò que d'altra manera quedaria reservat només per aquells que ho van viure.Relatar és deixar constància del que s'ha pensat, ballat i dit. Relatar és convidar a formar part.
Per a vertebrar aquest relat, la Carolina Martínez ha escrit “Mi cuerpo, nuestros cuerpos, como una pradera en claroscuro”: un text, d'una banda, fruit de la interactuació amb els materials elaborats fins ara pel projecte #practicasdeloinvisible, i, de l'altra, de les evocacions sensorials que aquests materials han anat produint en la pròpia experiència. L'escriptura final, una escriptura encarnada i mòbil, està composta d'una sèrie de quadres, una introducció i un final, buscant crear a partir d’allò fragmentari certa narrativitat en diàleg amb els altres cossos.
La Laura Alcalà en coordina la creació i escriu i rescata textos d’altres dones que orbiten al voltant del procés de “Silver Ballad y sus #practicasdeloinvisible” de la companyia LaSúbita.
Clàudia Barberà Miró és comunicadora i formadora audiovisual i il·lustradora. A vegades grava, a vegades pinta i a vegades escriu.
Carolina martínez-lópez és “poetista”, doctora en belles arts, i professora i investigadora en estudis escènics i cinematogràfics.
Laura Alcalà Freudenthal és ballarina, creadora, culainquieta, professora i estudiant, investigadora en estudis escènics i modes de producció en dansa.
Produït per LaSúbita en col·laboració amb el Sismògraf d’Olot
2021