#practicasdeloinvisible —com a espai de trobada carnal i de pensament entorn l'invisible— ens desperta la necessitat de parlar des del cos i fer matèria el rastre que s’acumula i se’n desprèn del mateix. D'aquí neix aquest fanzine: un que relata aquesta trobada a partir d’imatges i textos variats.
La Clàudia Barberà posa el seu cos per a generar gràficament aquest fanzine, des de la relatoria. Perquè relatar és observar, destriar, ordenar. És explicar una història, deixar escrit, dibuixat, gravat tot allò que d'altra manera quedaria reservat només per aquells que ho van viure.Relatar és deixar constància del que s'ha pensat, ballat i dit. Relatar és convidar a formar part.
Per a vertebrar aquest relat, la Carolina Martínez ha escrit “Mi cuerpo, nuestros cuerpos, como una pradera en claroscuro”: un text, d'una banda, fruit de la interactuació amb els materials elaborats fins ara pel projecte #practicasdeloinvisible, i, de l'altra, de les evocacions sensorials que aquests materials han anat produint en la pròpia experiència. L'escriptura final, una escriptura encarnada i mòbil, està composta d'una sèrie de quadres, una introducció i un final, buscant crear a partir d’allò fragmentari certa narrativitat en diàleg amb els altres cossos.
La Laura Alcalà en coordina la creació i escriu i rescata textos d’altres dones que orbiten al voltant del procés de “Silver Ballad y sus #practicasdeloinvisible” de la companyia LaSúbita.
Clàudia Barberà Miró és comunicadora i formadora audiovisual i il·lustradora. A vegades grava, a vegades pinta i a vegades escriu.
Carolina martínez-lópez és “poetista”, doctora en belles arts, i professora i investigadora en estudis escènics i cinematogràfics.
Laura Alcalà Freudenthal és ballarina, creadora, culainquieta, professora i estudiant, investigadora en estudis escènics i modes de producció en dansa.
Produït per LaSúbita en col·laboració amb el Sismògraf d’Olot
2021